Teatre Històric
Guió
Personatges:
Vassall: Antonio
Rei: Sofia
Reina: Rita
Clergue: Marc
Noble 1: Elias
Noble 2: Ainhoa
Soldat 1: Roc
Soldat 2: Ananda
Acompanyant del vassall: Maria
Escena 1
Soldat 1: Tenim el plaer d’estar reunits aquí, per celebrar aquest pacte de vassallatge, on el nostre rei, Carles el Calb, esdevindrà senyor de Guifré II i Guifré II esdevindrà vassall de Carles el Calb.
Rei: Pot retirar-se gràcies.
Soldat 2: Dispensi, m’estreno en l’exercit del nostre senyor, Carles el Calb.
Soldat 1: Oh, ets el nou!
Soldat 2: Efectivament.
Soldat 1: Encantat.
Soldat 2: Bé, exactament, contra que ens enfrontem?
Soldat 1: El gran imperi Carolingi té varis enemics, encara que per nosaltres, que residim al sur, els que ens porten més problemes són els musulmans. Aquest salvatges volen penetrar l’imperi i podrir-lo des de dins. Per això hem fet aquests vassallatge.
Soldat 2: I com pensen entrar aquests?
Soldat 1: Encara que tenim clar les seves planificacions, sabem que han estat fent ràtzies en ciutats importants. Estic segur de que si reconquereixen Catalunya, els Pirineus els aturaran, ja que aquestes bestioles no estan acostumades al fred.
Soldat 2: Gràcies, està bé saber perquè arrisco la meva vida.
Escena 2
Vassall: Bé
Clergue: Comencem amb l’homenatge. Guifré, hauràs de col·locar les mans entre les del seu futur senyor i hauràs de declarar la teva voluntat per aquest nou vassall.
Vassall: senyor, em faig home vostre.
Rei: Us rebo i us prenc per home.
Clergue: Ara, Guifré, hauràs de posar les mans sobre el llibre sagrat i declarar la teva fidelitat.
Vassall: Jo et seré fidel, amb la fe recta, amb el seu senyor, sense enganys.
Clergue: Ara, senyor, has de rebre el teu vassall.
Rei: Us rebo i us prenc per home i us beso en senyal de fidelitat i t’entrego aquesta branca, com a símbol de les nostres terres, que t’entregaré, com et defensaré judicialment i com et protegiré militarment.
Vassall: I jo us ajudaré econòmicament quan ho necessiti, et donaré consell quan calgui i t’ajudaré militarment quan faci falta.
Clergue: Bé, ara sou clergue i vassall mútuament.
ESCENA 3
Noble 2: No voldria semblar atrevit però els hi podria fer una pregunta?
Noble 1: Si, es clar, endavant.
Noble 2: Confieu en ell?
Noble 1: n es qüestió d la meva confiança, sinó la del rei. Però per mi tot això ha estat imminent.
Reina: No hauríeu de qüestionari la fe cap el vostre rei. Al cap i a la fi és ell qui us protegeix i acull en les seves terres. Aquest fet simbolitzarà una nova era al nostre regnat.
Acompanyant: Guifré és un bon home; un gran lluitador, no hauríeu de dubtar en que defensarà les vostres terres.
Noble 2:No era la meva voluntat ofendre’ls però més val anar amb peus de plom.
Noble 1: No voldríem posar en evidencia la lleialtat del nostre senyor.
Acompanyant: Seria un acte ruc no confiar en ells per protegir-vos durant els atacs dels sarraïns.
Reina: Déu decidirà la nostra sort.